Administrar

Des que a mitjans de 2004 vaig descobrir el lamentable estat d'abandó en que es trobava aquest vaixell, no he parat de moure cel i terra per intentar que el miracle de la seva salvació es produís. No sé si la meva intervenció hi ha tengut res a veure, però el fet és que ara el "Miquel Caldentey" s'està restaurant a Narbona, França. El que sí sé és que les institucions mallorquines que se'n haurien d'haver preocupat sempre han mirat cap a un altra lloc: quan el futur de la goleta era més que incert, i ara que ja no ho és tant, els nostres responsables polítics podrien haver fet més,....però es veu que mirar pel bé de la Cultura -el patrimoni marítim n'és una de tantes expressions- no dóna gaires vots...

XIII Diada de Mallorca de Vela Llatina

jrc | 06 Setembre, 2009 16:42

Acab d'arribar del C.N. S'Arenal, de dinar d'uns fideus boníssims amb també boníssima companyia. Ha estat el dinar previ al lliurament de trofeus de la XIII Diada de Mallorca deVela Llatina, en la que he tengut el plaer de participar abord de l'Alzina.

S'han disputat dues proves, el dissabte i el diumenge. El fort vent de tramuntana imperant durant tot el mati de la primera jornada va suposar l'ajornament de la sortida en dues hores. Aquest factor, sumat a la inexperiència de la tripulació de l'Alzina va fer decidir a Jaume Amengual, el patró, no participar en la regata: les condicions de vent no auguraven una bona travessia i, com bé va dir el propi Jaume, haviem anat "a passar gust, no a passar pena..." Ens limitàrem a navegar a motor, seguint la regata.

L'endemà, és a dir, avui mateix, ens hem tret l'espineta. L'embat que ens ha entrat passat el migdia ens ha fet gaudir d'una navegada molt agradable. Érem abord en Jaume, na Sara, n'Aitana, na Caterina, en Sebastià, na Mariona, en Toni Pep, en Toni Puig -nova incorporació- i un servidor. L'estratègia ideada pel patró per a la sortida ha donat bons fruits: navegar sobre la línia de sortida amb les veles fora caçar, lo que ha conferit a la barca la velocitat adequada que, juntament amb un càlcul del temps milimetrat quasi bé al segon, ens ha permés travessar la línea gairebé en el precís instant en que sonava la senyal de sortida. Ens ha vengut pels pèls....., pels del bigoti del jutge del comité de regata, al que gaire bé li hem fregat el nas amb l'extrem del bataló de proa...! Des de la sortida fins a la virada de la primera boia ha estat una passada, hem disfrutat un munt. A més a més hi hem arribat els primers. La llàstima és que la velocitat assolida no era suficient per fer virar els 48 pams de l'Alzina fàcilment, i hem hagut de menester dos intents. Això ens ha fet perdre algunes posicions. Crec que finalment hem quedat tercers. Però això és el que menys importa. El gust que hem passat no se paga amb doblers...!

Aquest pic no puc oferir fotos de l'esdeveniment, ja que he pres la decisió de deixar la càmara a ca nostra, per així poder concentrar tota la meva atenció en les maniobres de la regata. Després me'n he panadit, ja que s'han produït estampes d'una estètica fantàstica. Un altre dia....

Comentaris

  1. Una reflexió...

    Fa poc que me va embestir la curolla aquesta de la navegació i de la preservació del patrimoni marítim de la nostra terra.
    Cadascú té l'herència que té, i punt...
    La meva no ha estat mai vinculada a la Mar, i per això és que som tan novençà en la matèria. Per aixó, també, em costa tant aprendre'n.
    Però quan em top amb personatges com en Jaume Amengual - que té al darrera devers set o vuit generacions de pescadors -; el David Oliver - autèntic mestre de la navegació tradicional en general, i de la vela llatina en particular-; en Biel Rosselló -navegant de tota la vida que, segons em consta, fa uns anys s'ha decantat pel món aquest de la navegació tradicional -; en Toni Pep Munar - fill de mestre d'aixa, i mestre d'aixa en sí mateix, a més d'investigador de provada solvència en el món aquest que ens ocupa -; en Tomeu Homar - al que conec fa més anys dels que ell mateix dedica a aquesta dèria de la navegació -; i molts altres personatges que ara mateix no puc recordar, em sent plenament conhortat i acompanyat en aquesta nova aventura que, com dic, fa pocs anys he emprès.
    Tot aquest "rollo" me l'ha inspirat el comentari de na Sara Borràs. Ara mateix agrairia a tots els déus, haguts i per haver, que durant els primers anys de la meva vida els meus pares m`haguèssin dut amb ells, i de forma habitual, a bord d'un llaüt com, per exemple, l'Alzina, o el Brandó, tal i com fan la Sara i el César amb les seves dues filletes: n'Aitana i na Caterina. O tal com també ho fan en Jaume i n'Aina amb en Sebastià i na Mariona, que són més grandets...
    Això em fa pensar que no hi ha motius de preocupació per la preservació de la navegació tradicional. Sempre que, això sí, persones com en Sebastià, na Mariona, n'Aitana i na Caterina, siguin capaces de seguir les passes dels seus progenitors.
    Esper, i ho dic amb la mà al cor, que així sigui.
    Des d'aquí vull donar les gràcies a tots ells per ser com són i per deixar-me compartir les seves experiències.

    Jaume Rosselló | 10/09/2009, 18:26
  2. Agraïment

    Navegar ha l'Alzina és molt agradable. Jo hi disfrut molt, quan tinc l'oportunitat de sortir a fer una navegadeta.
    Voldria donar els meus agraïments a la gent que es preocupa per recuperar el patrimoni marítim ; i també a aquells que amb els seus coneixements i experiència fan possible que aquestes barques de fusta surtin a navegar, i no estiguin tancades dins les quatres parets d'un Museu.
    Museu que per cert a Mallorca ni tant sols existeix.
    Moltes gràcies a tots.

    Sara Borràs | 10/09/2009, 16:15
  3. La tripulació més jove.

    Els lectors haurien de saber que en Tià només té dotze anys, que na Mariona en té nou, que n'Aitana en té tres i que na Caterina tot just té un anyet i mig.

    Hauríeu d'haver vist a les més menudones, quan s'han cansat de jugar amb l'aigua que guaitava pels imbornals han dormit plàcidament una bona estona a l'interior de la cossia.
    Han estat en tot moment pendents d'elles la seva mare, Sara Borràs Camarassa, i na Mariona, amb la qual cosa han estat més entretingudes que la resta de mariners, que ens limitàvem a complir les ordres del patró major.

    Mentrestant, de tots els tripulants que han passat per l'Alzina, probablement en Tià Amengual és dels més avantatjats, ... i no estic exagerant. Es coneix que els seus pares l'han alliçonat bé. Si del que es tracta és de posar nota, més aviat li atorgaria un 10.

    Pel que fa al nostre amic Antoni Puig, conec la seva faceta d'arqueòleg expert i estic acostumat a veure'l treballar a l'àmbit que domina, però desconeixia la seva habilitat a bord d'una barca. Nota: un vuit i mig, però si ens facilita les imatges que ha captat amb la seva cambra per tal de publicar-les, li donarem mig punt més.

    Finalment, només vull destacar que navegar amb en Jaume Amengual Serapio és tot un plaer. Portar-lo de patró a bord suposa un plus de seguretat per als tripulants, així com una garantia de que la sortida resultarà alegre i divertida.
    Avui només faltava una de les nostres patrones, n'Aina Obrador, que s'ha embarcat amb el Brandó, patronejat pel nostre amic Cèsar Barberà. D'això se'n diu canvi de parelles, ... o matrimonis ben avinguts.

    Gràcies a tots ells per aquesta jornada tan agradable.

    Antoni Josep Munar Reus | 06/09/2009, 19:55
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS